Quim Monzó inaugura la fira del llibre de Frankfurt amb un conte

Enguany, la cultura catalana ha estat la convidada a la fira del llibre de Frankfurt i no es podria haver escollit persona més encertada pel discurs inaugural que Quim Monzó. La seva irreverència i genialitat, m’han fet seguir-lo i admirar-lo des de fa molts anys, i en aquesta ocasió tampoc m’ha decepcionat.

Fugint del típic discurs d’enaltiment de la cultura pròpia, l’escriptor, ha explicat un conte ple d’ironia i de realitat. On carrega contra els polítics ('les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben i ben fort”), i s’estranya que una fira editorial tant important hagi parat atenció a una cultura que fou pionera i cabdal en el passat, però que en l’actualitat resta desestructurada i minoritzada (“per això el sorprèn ...hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial [encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin; sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors de pas o els repartidors de butà].”). Parla de com les cultures sense estat, han estat apartades dels premis Nobel des de que el 1904 fou atorgat a un occità i el centralisme francès tragué el cavall de batalla.

Entre crítica i anècdota, l’escriptor ha anat fent un repàs ràpid dels més destacats escriptors i textos catalans com qui no fa la cosa, amb la gràcia afegida d’anar argumentant que totes aquestes senyes avorreixen profundament a la gent forània a la cultura catalana.

Per a mi, la part més divertida, i parlant amb plata, la que s’ha de tenir un bon parell de... és la que tot parlant del mallorquí Llull, comença a ironitzar sobre el turisme (especialment l’alemany) que tant han canviat la fesomia de les Balears (“...era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un "bundesland" geriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle XIII”).

En fi, Quim, gràcies per existir.